Lectures estiuenques

Les dades econòmiques relatives al creixement de l’eurozona han assenyalat a Espanya com un dels països que, juntament Àustria, han entrat en un “cercle virtuós”, com s’indica en un recent article al Financial Times. El 0,9% de creixement del nostre país (la quarta economia de l’eurozona) s’estaria produint en un ambient propici a la creació d’ocupació, salaris (no tot el desitjable) i demanda interna. Fins i tot es constata que el creixement, a diferència del de la primera dècada del segle XXI, ja no es basa en el sector de la construcció sinó en les exportacions, sector que exigeix ​​un alt nivell de competitivitat i eficiència. És per tant una bona notícia a la qual Catalunya contribueix en bona manera com el mateix ministre De Guindos ha destacat.
En l’esmentat article del FT, però, s’exposen els principals riscos que afronta Espanya i que estan concentrats en un sol aspecte clau: l’il·legal referèndum de l’1 d’octubre i la possible secessió de Catalunya.
Els analistes dels principals bancs d’inversió apunten tots a que l’èxit del pronunciament català és pràcticament impossible, no només a causa de les matemàtiques de les actuals tendències d’opinió sinó a la completa il·legalitat del procés, com no podia ser d’una altra manera.
ING adverteix que el procés pot afectar negativament la confiança inversora i que això pot provocar una elevació dels tipus d’interès dels bons durant la tardor, tot i això revisa la previsió de creixement des del 3% al 3,2%.
Barclays, per la seva banda, assigna una probabilitat extremadament baixa al fet que Catalunya s’independitzi, tant des del punt de vista legal, invocant a l’informe l’article 92 de la Constitució, com des del punt de vista de suport popular, amb la vista posada en les enquestes recents, apuntant en tot cas a canvis en el govern de la Generalitat.
Veiem, per tant, que des de els centres d’opinió econòmica europeus tampoc es creuen la victòria de fórmules il·legals i antidemocràtiques, que els efectes, tot i poder ser negatius, no tindran pràcticament conseqüències econòmiques, atès que no aconseguiran els seus propòsits secessionistes i que si algun efecte poden tenir serà en canvis de govern a la Generalitat a causa del fracàs de les seves posicionaments maximalistes, contraris a la llei i als principis que han de regir les societats obertes i plurals com l’espanyola.

Des de fora d’Espanya també creuen que la ruptura és un mal negoci.

Esta entrada fue publicada en Non classé. Guarda el enlace permanente.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *